Les informacions sobre violència domèstica i que afecten menors exigeixen un tractament especialment rigorós i acurat.
Les dades que s'aportin han de ser contrastades.
En la redacció d'aquestes informacions, s'han de tenir presents els punts següents del Codi deontològic Declaració de principis de la professió periodística a Catalunya:

  • núm 6: Cal reconèixer a les persones individuals i/o jurídiques el seu dret a no proporcionar informació o respondre a preguntes, sense perjudici del deure dels periodistes a sostenir el dret dels ciutadans a la informació.
  • núm 9: Cal respectar el dret a la intimitat i a la pròpia imatge, especialment en casos que generin situacions d'aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els sentiments i les circumstàncies dels afectats, especialment quan ells mateixos ho explicitin.
  • núm 11: Cal tenir especial cura de totes les informacions relacionades amb menors, evitant difondre'n la identificació quan apareguin com a víctimes. (Pel que fa a aquest punt, a la demarcació de Girona, es considera adequada la línia seguida fins ara pels mitjans de comunicació.)
  • núm 12: Cal actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d'informacions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creença o extracció social i cultural, així com incitar a l'ús de la violència.

Recomanem tenir presents les consideracions següents:

1. Cal fugir del sensacionalisme, especialment en els titulars. El to i sentit del titular s'han de correspondre amb la informació presentada. S'han d'evitar les descripcions excessivament detallades, escabroses o impactants, com per exemple "el nombre de ganivetades" que ha sofert la víctima.

2. Cal evitar allargar les informacions per motius d'espai (o de temps, en el cas de la ràdio i la televisió). No s'han de convertir les dades poc rellevants en l'eix fonamental de la notícia. S'ha de defugir l'exageració de fets concrets i les gradacions estilístiques que inicien la informació amb molt dramatisme per, al final, reduir el to acordant-lo a la realitat dels fets descrits. S'han d'evitar adjectivacions poc ajustades que puguin mitigar el que de fet és una violació dels drets humans, perquè atempta contra la llibertat i dignitat de les dones i els infants. És el cas d'expressions com "crim passional", o referències a la gelosia com a "causa" de l'agressió.

3. Cal guardar sempre l'anonimat de les víctimes o afectats en els casos de violència domèstica i de menors. S'ha de valorar molt bé la conveniència de publicar o ometre el nom de l'agressor, per si aquesta dada porta a identificar en el seu àmbit la víctima o familiars directes, sobretot si són menors. Per altra banda, s'ha de tenir en compte que l'anonimat no asseguri la impunitat de l'agressor.

4. Cal vigilar de no implicar terceres persones relacionades només circumstancialment amb el cas, encara que tinguin lligams de parentiu o sentimentals amb els implicats.

5. Cal analitzar si es tracta de casos aïllats o si al darrera hi ha una problemàtica social més profunda, en totes les seves perspectives. És poc professional esbiaixar cap a grups socials concrets la incidència dels cass de violència domèstica.

6. És important explicar els antecedents i el procés seguit per la víctima fins arribar a la situació present. Convé descriure -en cas que n'hi hagi- les denúncies, els judicis previs i les penes imposades a l'agressor.

7. Les informacions publicades no haurien de donar peu a conclusions prematures sobre els fets mentre no hi hagi una resolució judicial en ferm. El periodista informa, no dicta sentències.

8. Pel que fa a la identitat de les víctimes, cal respectar sempre la decisió dels afectats sobre aquest punt. S'ha de tenir en compte que a la persona que ha fet l'esforç de fer una denúncia no se li ha d'afegir la humiliació que li podria suposar veure el seu nom publicat.

9. És desitjable fer un seguiment dels casos publicats, i donar relleu a les informacions sobre dones que han aconseguit superar el seu cas.

10. Convé anar amb compte amb el testimoniatge de veïns i familiars, en el sentit de procurar que aportin dades concretes i aprofitables, i que no desvirtuïn els fets. S'ha constatat que aquesta mena de testimonis sovint serveixen per allargar cròniques.

11. S'ha d'evitar, en els debats, seccions i programes d'opinió, el tractament abusiu de casos concrets, i procurar promoure el rebuig social a la violència domèstica, ja que convé tenir present també la funció formativa dels mitjans.

12. En cas d'error o equivocació en una informació d'aquestes característiques, el mitjà hauria de rectificar-lo amb la màxima celeritat, per evitar més pressió psicològica contra els afectats.

Tractament gràfic de la informació

13. Els responsables del mitjà no han de publicar cap fotografia o imatge de la víctima si aquesta no hi ha donat el seu consentiment.

14. Els fotògrafs i les càmeres de televisió no han d'assetjar la víctima. Cal intentar evitar aquelles situacions on la persona agredida es converteix en l'únic pol d'atracció de fotògrafs i càmeres, que la col·loquen en una situació incòmoda.

15. Normalment, els càmeres de televisió es veuen obligats a recollir tota mena d'imatges, per la mateixa fugacitat d'allò que està passant. És en el procés de muntatge on recau la responsabilitat de decidir i triar allò que aporti contingut i, alhora, no incideixi en excés en la figura de les víctimes. Igualment, és en el muntatge on s'ha de valorar el que és imprescindible i el que resulta superflu o excessivament punyent. Per tant, i sempre preservant el contingut i l'objectivitat informatius, hem de procurar presentar en la mesura del possible plànols impersonals, neutres, que no permetin identificar el lloc dels fets fins al punt que s'hi puguin relacionar persones concretes.

Els representants dels mitjans de comunicació de les comarques gironines que hem participat en l'elaboració i el debat d'aquest manual manifestem la nostra voluntat de tenir en compte les recomanacions que s'hi fan.

Josep M. Alejandre, delegat de TV3
Josep Ignasi Avilés, director de TV Girona
Julià Bernabé Miquel Diumé, director d'Onda Rambla Girona
Miquel Diumé, director de RNE Girona
Antoni F. Sandoval, delegat de La Vanguardia
Olga Rodríguez, delegada de TVE-Catalunya
Albert Requena, delegat de Catalunya Ràdio
Xavier Sala, director de l'edició de les comarques gironines El Punt
Jaume Serra, director de SER Girona
Jordi Xargayó, director del Diari de Girona
Carles Puigdemont, director de l'Agència Catalana de Notícies
Mateu Ciurana, director d'OnaGirona
Enric Matarrodona, president de demarcació del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Girona, 21 de juny de 2001

Manual d'estil periodístic

Data d'actualització:  23.11.2007