És la declaració d’actuació per la qual es comunica a les autoritats un fet que pot ser constitutiu d’una infracció penal i del qual es té coneixement encara que no s’hagi presenciat directament ni se’n surti perjudicat. La denúncia es pot fer per escrit o verbalment, personalment o per mitjà d’una mandatari amb poder especial.

Qui pot denunciar

  • Tota persona que presenciï la comissió d’un delicte o que sense haver-lo presenciat en tingui coneixement està obligada a posar-ho en coneixement de les autoritats. No fer-ho està castigat per la llei.
  • No estan obligats a denunciar: els menors de 16 anys, els incapacitats, els parents (fills, pares, cònjuge o germans) de l’autor del fet i els advocats o procuradors respecte als seus clients.

Requisits
  • Identificar-se: la persona que denuncia ha d’identificar-se davant les autoritats mitjançant qualsevol document acreditatiu de les dades personals: document nacional d’identitat, passaport, permís de conduir, etc.
  • Exposar els fets i aportar totes les dades concretes de què disposi sobre els fets, així com documents, objectes, noms de testimonis o qualsevol tipus de prova. És important saber que la denúncia falsa es castiga penalment com a delicte contra l’Administració de justícia.
  • Firmar la denúncia.

Tramitació

La denúncia s’ha d’interposar davant les autoritats competents que són: les forces i cossos de seguretat (guàrdia municipal, guàrdia civil, policia nacional, mossos d’esquadra), el Ministeri Fiscal, el jutjat d’instrucció o el jutjat de pau del domicili.
Es pot fer verbalment o per escrit, tot i que generalment es farà per escrit.
Quan la denúncia es presenta davant una comissaria de policia, són els agents els que investiguen per esbrinar si hi ha indicis d’infracció penal. Quan es presenta davant el Ministeri Fiscal, és aquesta autoritat la que investiga. En tots dos casos, l’expedient es remet finalment al jutjat d’instrucció perquè ordeni les diligències oportunes. Una vegada el jutjat ha investigat els fets, pot acordar:
  • L’arxivament de les actuacions quan es consideri que els fets no donen lloc a cap infracció penal.
  • El sobreseïment provisional quan, tot i haver-hi indicis d’infracció penal, no se n’hagi pogut identificar o localitzar el responsable.
  • Seguir un procediment penal, per delicte o falta.

Terminis

Cal distingir entre les infraccions lleus (faltes) i les greus (delictes). Les faltes prescriuen als sis mesos. Els terminis de prescripció dels delictes varien en funció de la seva gravetat. El termini mínim és d’un any per al delicte d’injúries i calúmnies.


Assistència

Qualsevol persona que sigui víctima o perjudicada té dret que la informin, en el mateix moment d’interposar la denúncia, de la possibilitat de ser part en el procés i exercir les accions penals i civils que calguin. També té dret que la informin sobre la possibilitat d’obtenir el dret a la justícia gratuïta. En qualsevol cas podrà dirigir-se a les oficines d’atenció a la víctima situades en les seus dels jutjats i tribunals