• Imprimeix

Privació de llibertat

La Constitució garanteix a l’article 17 el dret a la llibertat individual dels ciutadans i fixa els supòsits pels quals s’autoritza la detenció d’una persona i quins requisits s’han de complir.

 

Requisits de la detenció

Qui pot detenir: els agents de policia o autoritats, i qualsevol ciutadà en determinats supòsits. La policia hi està obligada; els ciutadans, no.

Quan: els agents de policia han de detenir a aquelles persones que es cregui de forma raonable que han participat o comès un fet delictiu. També han de detenir aquelles persones sobre les quals un jutjat o tribunal hagi dictat ordre de crida i cerca.
Qualsevol ciutadà pot detenir una persona que vagi a cometre un delicte, que l’estigui cometent o que hagi fugit de la presó.


Dependències policials

Tota persona detinguda és conduïda a les dependències policials, on només s’hi podrà estar com a màxim 72 hores (adults) i 24 hores (menors). La privació de llibertat és una situació excepcional. La policia ha de fer les investigacions que cregui necessàries, per tal que el jutge pugui valorar els fets, en el mínim de temps possible.

La policia ha d’informar la persona detinguda dels seus drets que són principalment:
  • A guardar silenci i a contestar només algunes preguntes.
  • A no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable.
  • A designar un advocat de la seva confiança. Si no en té, se li n’assignarà un d’ofici. L’assistència s’inicia a les pròpies dependències policials.
  • Que s’informi un familiar o persona de confiança de la detenció.
  • A ser reconegut per un metge forense o metge oficial.
  • En el cas d’estrangers, que s’informi l’oficina consular del seu país.
  • Quan la persona no parli ni entengui la llengua o llengües oficials del lloc de la detenció, tindrà dret a ser assistida per un intèrpret.

 

Declaració davant del jutge

Un cop finalitzades les investigacions, la policia ha de portar la persona detinguda a declarar davant del jutge de guàrdia o del jutge que conegui del procediment que ha motivat la detenció.

En la declaració, hi ha d’estar present el seu advocat. Una vegada escoltada la declaració del detingut, les al·legacions del Ministeri Fiscal i estudiat l’atestat de la policia, el jutge acordarà:
  • Llibertat sense càrrecs: quan s’estimi que no hi ha delicte o no s’hagi acreditat de manera suficient que el detingut hi ha participat. El jutge ordenarà l’arxivament de les diligències i el procediment s’acaba aquí.
  • Llibertat provisional: en els supòsits en què hi ha indicis de la comissió d’un delicte però aquests no són clars; quan són clars però no suficients per pensar que la persona hi ha participat, o bé quan tot i ser clara l’existència del delicte i la participació del detingut la infracció doni lloc a una pena inferior a 6 anys, el jutge decretarà la llibertat de la persona de forma provisional. Això vol dir que quedarà lliure sota condició que es presenti al jutjat els dies que s’assenyalin. El procediment continuarà fins la celebració del judici.
  • Presó provisional amb o sense fiança: en la resta de supòsits, el jutge decretarà la presó provisional del detingut. Això significa que la persona ingressarà en un centre penitenciari provisionalment fins la celebració del judici. La llei limita aquesta estada a la presó segons el delicte. El temps pot oscil·lar entre els 3 mesos i els 2 anys, i si finalment hi ha condemna, el temps que es passa a la presó es resta de la pena que se li imposi a la persona.
 
La fiança

Quan el jutge ho consideri oportú podrà imposar una fiança al detingut com a condició per no ingressar a la presó. La fiança pot ser material o personal. La primera consisteix a dipositar una suma de diners al jutjat, disposició del jutjat en el compte de dipòsits i consignacions. La segona a designar una persona que es faci responsable de l’inculpat i respongui de la seva conducta. La finalitat de la fiança és garantir que la persona inculpada continuï vinculada al procés i evitar el risc de fuga. En els casos en què no es fixa fiança i s’ordena l’ingrés provisional a la presó també es diu que s’ha decretat "presó incondicional", és a dir, que no hi ha possibilitat de fiança.

 

Tramitació

Per poder adoptar qualsevol d’aquestes mesures (presó incondicional o presó provisional amb fiança), el jutge haurà de convocar una petita audiència amb el detingut i el seu advocat, el Ministeri Fiscal i l’acusació particular si n’hi hagués. Aquesta audiència s’ha de celebrar dins el límit temporal màxim de la detenció, que són 72 hores.

És important saber que l’adopció d’una mesura privativa de llibertat, és a dir l’ingrés a la presó de forma provisional, HA DE SER DEMANADA PER ALMENYS 1 DE LES PARTS. Si cap de les parts no ho demana, el jutge dictarà una resolució i haurà de deixar la persona en llibertat provisional

 

Ingrés a la presó

L’arribada d’un nou reclús s’anota al llibre d’ingressos, i després s’obre l’expedient personal corresponent, on figuren totes les circumstàncies del detingut, personals i processals.

Els funcionaris escorcollen la persona i els seus objectes personals per tal d’assegurar-se que no en duu cap de no autoritzat.
S’ha d’informar l’intern dels seus drets durant la seva estada a la presó, així com de les normes internes del centre i dels procediments per poder presentar queixes, peticions o recursos. Durant el temps que estigui reclòs tindrà dret a comunicació oral, escrita, telefònica, íntima i familiar en les condicions que fixi la legislació.
És molt important que la persona mantingui la relació amb el seu advocat per tal que aquest l’informi de l’evolució del procés i per tal que pugui preparar la seva defensa.

 

El procediment d’habeas corpus

És el procediment que la llei preveu per tal que una persona que considera que ha estat detinguda il·legalment sigui posada a disposició judicial en el termini màxim de 24 hores es pugui actuar contra una detenció il·legal.

 

Requisits

Que la detenció sigui il·legal. Una detenció és il·legal quan:

  • L’autoritat no té competència per fer-la.
  • No s’han respectat les formalitats que exigeix la llei.
  • S’ha superat el límit temporal de la detenció.
  • S’han vulnerat els drets fonamentals del detingut.
 
Tramitació

 

Qui pot iniciar l’habeas corpus: El propi detingut, els seus pares, fills, germans, cònjuge o persona amb vincle afectiu similar. El seu advocat, el Ministeri Fiscal i el Defensor del Poble.

Qui coneix del procediment: El jutge d’instrucció i, si n’hi ha més d’un, el de guàrdia. Si la persona ja ha ingressat a la presó, el jutge de la localitat on estigui el centre penitenciari.

Admesa la petició, el jutge ordena a l’autoritat competent que porti la persona detinguda a la seva presència. El jutge també pot desplaçar-se al lloc on es trobi el detingut. En un termini màxim de 24 hores des que es va iniciar el procediment, el jutge ha de decidir :
  • l’arxivament de les actuacions d’habeas corpus quan consideri que la detenció és legal, després resoldrà sobre els fets que s’imputen al detingut.
  • la posada en llibertat del detingut si la detenció és il·legal.

 

L’adopció de qualsevol d’aquestes mesures requereix audiència prèvia amb el detingut, el seu advocat, el Ministeri Fiscal, els funcionaris que el van detenir o els que el custodiïn