• Imprimeix

Preguntes més freqüents

1. Qui és subjecte obligat al pagament de la taxa?
Estan subjectes a autoliquidar la taxa les persones jurídiques, tret de les exempcions previstes a l'article 3 bis.1-3 del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny.

2. La pluralitat de demandants, o de parts en un mateix recurs, determina la liquidació d’una única taxa o de diverses taxes?
En els supòsits en què hi hagi una pluralitat d'intervinents per a la realització d'un mateix fet imposable, s'ha de liquidar una única taxa, i queden tots ells solidàriament obligats al pagament del deute davant l'Administració (article 35.7 de la Llei general tributària i article 3 bis.1-2 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny).

a. Exempcions objectives

Qui està exempt objectivament de la taxa judicial?
Únicament hi ha exempció objectiva de la taxa en el cas de presentació de sol·licitud de declaració de concurs.

b. Exempcions subjectives 

1. Estan exempts subjectivament de la taxa les comunitats de béns i altres entitats sense personalitat (herències jacents, comunitats de propietaris...)?
Sí, estan exempts subjectivament de la taxa quan estiguin exempts també de l’impost sobre activitats econòmiques, és a dir, quan tinguin una xifra de negoci inferior a 1 milió d’euros (article 82.1 de la Llei reguladora de les hisendes locals, en relació amb l’article 35.4 de la Llei general tributària).

2. Quines entitats estan totalment o parcialment exemptes de l’impost de societats?
Aquelles entitats que la Llei de l’impost sobre societats enumera de forma absolutament taxada d’acord amb l’article 9 del Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març, que n’aprova el text refós; i les quals resten igualment exemptes del pagament de la taxa per la prestació dels serveis, de conformitat amb l’article 3 bis.1-3, apartat 2, lletra c del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat.

Article 9. Exempcions

1. Estaran totalment exempts de l'impost:

a) L'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals.

b) Els organismes autònoms de l'Estat i entitats de dret públic de caràcter anàleg de les comunitats autònomes i de les entitats locals.

c) El Banc d'Espanya, els fons de garantia de dipòsits i els fons de garantia d'inversions.

d) Les entitats públiques encarregades de la gestió de la Seguretat Social.

e) L'Institut d'Espanya i les reials acadèmies oficials que hi estan integrades i les institucions de les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia que tinguin finalitats anàlogues als de la Reial Acadèmia Espanyola.

f) La resta d'organismes públics esmentats a les disposicions addicionals novena i desena, apartat 1, de la Llei 6/1997, de 14 d'abril, d'organització i funcionament de l'Administració General de l'Estat, així com les entitats de dret públic de caràcter anàleg de les comunitats autònomes i de les entitats locals.

2. Estaran parcialment exemptes de l'impost, en els termes previstos al títol II de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, les entitats i institucions sense ànim de lucre a les quals els sigui d'aplicació aquest títol

3. Estaran parcialment exempts de l'impost en els termes previstos en el capítol XV del títol VII d'aquesta llei:

a) Les entitats i institucions sense ànim de lucre no incloses en l'apartat anterior.

b) Les unions, federacions i confederacions de cooperatives.

c) Els col·legis professionals, les associacions empresarials, les cambres oficials i els sindicats de treballadors.

d) Els fons de promoció d'ocupació constituïts a l'empara de l'article 22 de la Llei 27/1984, de 26 de juliol, sobre reconversió i reindustrialització.

e) Les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social que compleixin els requisits establerts per la seva normativa reguladora.

f) L'entitat de dret públic Ports de l'Estat i les autoritats portuàries.

3. Estan també exemptes les entitats totalment o parcialment exemptes de l’impost sobre activitats econòmiques? 
Sí, estan exemptes quan tenen una xifra de negoci inferior a 1 milió d’euros (article 82.1 de la Llei reguladora de les hisendes locals, en relació amb l'article 35.4 de la Llei general tributària i d'acord amb l’article 3 bis.1-3, lletra c del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat).

4. En el supòsit d'una empresa estrangera que no pagui l'impost sobre activitats econòmiques (IAE) en aquest país -en aquest cas, no pagar no vol dir estar-ne exempt- com es demostra que facturen més o menys de 1.000.000 d'euros l'any?
L'impost sobre activitats econòmiques (IAE), d'acord amb l'art.78 de la Llei reguladora de les hisendes locals (LRHL), és un tribut directe de caràcter real, el fet imposable del qual el constitueix l'exercici, en territori espanyol, d'activitats empresarials, professionals o artístiques.

D'acord amb l'art. 83 d'aquesta mateixa llei, «Són subjectes passius d'aquest impost les persones físiques o jurídiques i les entitats a què es refereix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària sempre que realitzin en territori nacional qualsevol de les activitats que originen el fet imposable.» I els articles 81 i 82 regulen els supòsits de no-subjecció, així com les exempcions.

Per tant, una empresa estrangera que no hagi de satisfer l'IAE, no perquè hi concorrin un supòsits d'exempció de l'art. 82 de la LRHL, sinó perquè no duu a terme en territori espanyol cap activitat empresarial, professional o artística, ha de satisfer la taxa judicial autonòmica corresponent quan realitzi algun dels fets imposables, sempre que no hi concorrin qualsevol de les exempcions subjectives de les lletres a), b) o c) de l'art. 3 bis.1-3.2 del Text refós de la llei de taxes i preus públics.

En conseqüència, si no ha de liquidar l'IAE a Espanya, és indiferent, des del punt de vista de la taxa judicial autonòmica, si l'import net de la seva xifra de negocis és igual o superior a 1.000.000 d'euros. Tan sols en el cas que siguin subjectes passius de l'impost sobre la renda de no-residents, operin a Espanya mitjançant un establiment permanent, i tinguin un import net de la xifra de negocis inferior a 1.000.000 d'euros els serà d'aplicació l'exempció de la taxa.

5. Hi ha alguna una exempció per raó de la quantia? 
No, l'article 3 bis.1-3 del Decret llei 1/2014, de 3 de juny, pel qual es modifica el Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, no preveu cap exempció en els procediments monitoris ni en les demandes de judici verbal de reclamació de quantitats inferiors a 2.000€, tal com ho fa en l'àmbit estatal la Llei 10/2012, de 20 de novembre, per la qual es regulen determinades taxes en l'àmbit de l'Administració de justícia. Per tant, la taxa s'ha de pagar, ja que no hi ha cap exempció per raó de la quantia.

c. Justificació de les exempcions

1. En cas d’exempció subjectiva, qui està obligat a presentar l'autoliquidació que motiva o justifica aquesta exempció?
Només hi ha dos supòsits:
- Qui al·legui exempció per tenir reconegut el dret a la justícia gratuïta.
- Qui al·legui exempció per complir requisits en no haver de presentar l'impost sobre activitat econòmica. Cal tenir en compte que els subjectes passius exemptes de l'impost sobre activitats econòmiques han de presentar el document d’autoliquidació i han indicar el motiu de l'exempció. Poden autoritzar l'Administració a comprovar les dades, supòsit en el qual no caldrà que justifiquin res. Altrament, sí que ho han de justificar.

2. Per què en uns casos s'ha de justificar i en altres no?
Perquè en la majoria dels casos l'exempció subjectiva ja es dedueix de les dades identificatives del document iniciador del procediment judicial que implica el pagament de la taxa, com ara el cas de les persones físiques, del Ministeri Fiscal i algunes altres entitats totalment o parcialment exemptes de l'impost de societats (DNI, NIE, o CIF amb les lletres S, P, Q, R, H). En aquests casos els procediments ja no es donen d'alta en el programa de gestió de taxes de l'extranet dels professionals. En el cas que el NIF no estigui informat correctament, caldrà tramitar l'autoliquidació i fer constar l'exempció a l'extranet dels professionals.

En la resta de casos en què el NIF no permet deduir-ne l'exempció -perquè està condicionat a altres circumstàncies, com ara la xifra de negoci-, cal presentar l'autoliquidació.

3. En cas d'exempció objectiva cal presentar l'autoliquidació?
Pel que fa a les exempcions objectives, no cal presentar l'autoliquidació, ja que es dedueix de la mateixa presentació de sol·licitud de declaració de concurs.

4. De quina manera s'ha de justificar una exempció en cas que sigui obligatori fer-ho?
Autoritzant l'Administració que comprovi la veracitat del motiu al·legat. Per fer-ho, cal marcar la casella corresponent del formulari d'autoliquidació. En cas que no s'autoritzi l'Administració, cal aportar-ne el document justificatiu quan l'Administració el requereixi.

1. Per què hi ha un termini diferent per presentar el document d’autoliquidació en primera i en segona instància?

En primera instància cal donar un termini de 30 dies per assegurar que s’hagi posat en marxa el procés judicial. En primera instància, en el moment de presentar l’escrit iniciador, no s’ha posat en marxa cap procés judicial amb un número assignat al qual vincular la taxa, entès com el conjunt d’elements materials o personals que serveixen de suport a l’exercici de la potestat jurisdiccional strictu sensu

En el moment d’interposar el recurs o l’incident en segona o superior instància, el procés judicial ja és en marxa, té un número assignat i ja s’han desplegat els mitjans personals i materials que són necessaris per al seu desenvolupament. És més, el recurs es prepara davant el tribunal a quo, amb el benentès que si s'admet a tràmit, el tribunal ad quem es limita a resoldre’l. Per contra, davant la no-admissió es pot presentar recurs de queixa que resol el tribunal superior.

2. Els 30 dies que hi ha per liquidar les taxes judicials són dies hàbils o naturals?
El còmput del termini es fa en dies naturals.

1. Cal abonar les taxes en els expedients de jurisdicció voluntària?
No, els expedients de jurisdicció voluntària, tot i que s'atribueix als ògans judicials el seu coneixement, no suposen l'exercici d’una funció jurisdiccional pròpiament dita, atès que la finalitat del sol·licitant, o de l’interessat, no és obtenir una resolució judicial que decideixi un litigi entre parts oposades, sinó aconseguir una autorització judicial que permeti completar una determinada relació jurídica. Aquests supòsits no constitueixen el fet imposable de la taxa i queden, per tant, fora del seu àmbit d'aplicació.

2. I en les conciliacions civils, en les mesures cautelars prèvies i en les diligències preliminars?
Tampoc estan subjectes a taxa la conciliació civil, les mesures cautelars prèvies al procediment principal i les diligències preliminars. La taxa només és exigible amb l’inici de del procediment principal.

3. I els recursos contra resolucions, interlocutòries o decrets que posin fi al procediment?
Els recursos contra resolucions, interlocutòries o decrets que posin fi al procediment i que se substanciïn en la mateixa instància tampoc no estan subjectes al pagament de la taxa. En aquest sentit, si ens atenim exactament a quin és el fet imposable de taxa, aquest recau en la segona o superior instància (art. 3 bis.1-1, apartat 1, lletra c).

4. I en el cas dels incidents?
En el cas de nul·litat d’actuacions, d'acord amb el que estableixen l’article 241 de la Llei orgànica del poder judicial i el 228 de la Llei d'enjudiciament civil, l'incident no inicia cap procediment, per la qual cosa no està subjecta a taxa.

Pel que fa a l’error judicial, d'acord amb el que estableix l’article 293 de la Llei orgànica del poder judicial, de la pretensió que es declari, si bé se substancia com un recurs de revisió en matèria civil, en coneix el Tribunal Suprem i, per tant, queda fora del règim de la taxa catalana, que se circumscriu als òrgans amb seu a Catalunya.

El cas del recurs de revisió de sentències fermes, atès que s'inicia mitjançant demanda de revisió (article 509 i següents de la Llei d’enjudiciament civil), resta subjecte a pagament.

Pel que fa a la terceria de domini, es tracta d'una acció declarativa de la propietat, l'objecte de la qual és, exclusivament, la declaració del dret de propietat del tercerista i l'aixecament de l'embargament travat sobre un bé de la seva propietat en el curs d’un judici executiu, respecte del qual hi ha un tercer. Encara que s'interposi en forma de demanda i se substanciï pels tràmits previstos per al judici verbal (articles 595.1 i 599 de la Llei d’enjudiciament civil), en tractar-se d'un incident dins un procés executiu, cal concloure que no està subjecta a la taxa.

I respecte de l’execució de títols judicials, a diferència del que succeïa amb la legislació anterior, no està subjecta a la taxa, atès que l’execució es considera que és el mateix procediment principal. 

5. Cal abonar doble taxa si es formula recurs de cassació i infracció processal? 
Cal aclarir que resta subjecta a taxa tant la interposició del recurs de cassació com la del recurs per infracció processal, sempre que en prengui coneixement el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (últim paràgraf de l’article 477 i article 468 de la Llei d’enjudiciament civil).

En el supòsit que es formulin recurs de cassació i recurs de infracció processal (ambdós), cal dir que aquests dos recursos són diferents, de manera que la part ha d'optar entre interposar l'un o l'altre recurs. En conseqüència, si el mateix litigant interposa contra la mateixa resolució ambdós recursos, d’acord amb l'article 466 de la Llei d'enjudiciament civil, es tindrà per inadmès el recurs de cassació. Per tant, ha de liquidar només una sola taxa per import de 126 euros.

En alguns supòsits es poden certament substanciar i decidir de forma acumulada en una mateixa peça ambdós recursos; és el cas de l’article 489 de la Llei d’enjudiciament civil, on s'inclou el supòsit que diversos litigants en un mateix procés optin, cadascun d’ells, per formular diferent recurs extraordinari; en aquest cas, s'hauran de liquidar tantes taxes com recursos interposats.

6. Està subjecta a taxa la demanda de judici ordinari?
La interposició de demanda de judici ordinari, si abans s'ha pagat la taxa perquè s'ha instat un procediment monitori, resta exempta de pagament. Es vol evitar, així, una doble imposició per un mateix fet. El mateix es pot dir del judici de desnonament que s’hagi de resoldre definitivament pels tràmits del judici verbal per haver formulat oposició l'arrendatari: si abans s’ha pagat la taxa, la interposició de demanda de judici verbal també en resta exempta.

7. Està subjecta a la taxa la presentació de l'escrit iniciador de la segona o superior instància del procediment principal que es produeixi a partir que la taxa sigui exigible, la primera o única instància del qual es va produir abans de l'exigibilitat de la taxa?
Sí. En aquest cas, s'ha de presentar el document d'autoliquidació i fer-se el pagament de la taxa corresponent.

8. Una reconvenció  ha de liquidar taxa?
Una reconvenció no ha de liquidar taxa, atès que el fet imposable recollit a l’article 3.bis.1-1 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, modificat pel Decret llei 1/2014, de 3 de juny, estableix que “La producció del fet imposable es manifesta mitjançant la realització dels actes següents”, i entre aquests es troba:  “a) La presentació de l’escrit iniciador del procediment en primera o única instància”, i el fet cert és que la reconvenció NO inicia cap procediment, sinó que es produeix en el si del procediment mateix, un cop ja s’ha iniciat aquest  i quan el demandant contesta la demanda.

Així doncs, l’article 406.1 de la LEC diu que “En contestar la demanda, el demandat pot, per mitjà de reconvenció, formular la pretensió o les pretensions que cregui que li competeixen respecte del demandant. Només s’ha d’admetre la reconvenció si hi ha connexió entre les seves pretensions i les que siguin objecte de la demanda principal (...)”.

9. Si es presenta un escrit de demanda que inicia un procediment i després les parts arriben a un acord sense que s’arribi a celebrar el judici, es pot demanar la devolució de l’import abonat per la taxa?
No, no es pot demanar la devolució de la taxa judicial, atès que el fet imposable de la taxa ja s’ha produït, que és la presentació de l’escrit iniciador del procediment, ja sigui en primera o segona instància i, per tant, s’ha d’abonar la taxa, i això de conformitat amb l’article 3 bis.1-1.1  del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, modificat pel Decret llei 1/2014, de 3 de juny. Si les dues parts arriben a un acord, això és indiferent pel que fa al pagament de la taxa quan sí que s’ha produït el fet imposable, com és el cas.

10. Han de liquidar taxa les demandes contra actes per silenci administratiu? 
Sí, s'ha d'abonar la taxa perquè el fet imposable s'està complint, ja que es tracta de la presentació d'un escrit iniciador del procediment en l'ordre contenciós administratiu i, per tant, es tracta d'un fet subjecte a taxa.

11. Cal pagar la taxa judicial per un procediment d'execució de títol extrajudicial, independentment de la quantia?
Sí, per un procediment d'execució de títol extrajudicial s’ha d’abonar la taxa independentment de la quantia. Tampoc generen taxa les execucions de sentències estrangeres en l’àmbit del Reglament europeu 1215/2012.

12. Cal pagar la taxa judicial per un procediment d'execució de títol judicial?
Les execucions de títols judicials no generen taxa, tret de les execucions hipotecàries, l'execució de títols judicials estrangers i el despatx de títols no judicials. Tampoc generen taxa les execucions de sentències estrangeres en l'àmbit del Reglament europeu 1215/2012.

13. El desistiment de la demanda dóna dret a la devolució de la taxa?
L'acreditació de la taxa coincideix amb el moment de la presentació de l'escrit iniciador del procediment en primera o única instància (art. 3 bis.1-4 del Text refós de la llei de taxes i preus públics); per tant, el fet imposable ja s'ha produït. Així doncs, un cop s'ha posat en marxa el procés, un acord posterior entre les parts no eximeix del pagament de la taxa i no dóna dret a la devolució de la taxa.

El desistiment de la demanda és indiferent pel que fa al pagament de la taxa, atès que ja s'ha produït el fet imposable, amb la presentació de l'escrit iniciador del procediment, ja sigui en primera o segona instància i, per tant, s'ha d'abonar la taxa. (article 3 bis.1-1.1 del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, i modificat pel Decret llei 1/2014, de 3 de juny).

14. Les execucions hipotecàries estan subjectes a taxa?
Sí, resten subjectes al pagament de la taxa.

15. En el cas dels procediments hipotecaris en què s'ha liquidat la taxa i amb la subhasta no s'ha cobert tot el capital reclamat i, per tant, es continua la reclamació pel diferencial, s'ha de tornar a liquidar la taxa?
De conformitat amb l'article 3 bis.1-1 del Decret Llei 1/2014, de 3 de juny, que regula la producció del fet imposable, aquest es manifesta mitjançant la presentació de l'escrit iniciador del procediment en primera o única instància, la presentació de l'escrit iniciador de l'incident en el procés concursal i la presentació de l'escrit iniciador de la segona o superior instància del procediment principal que hagin de resoldre òrgans judicials amb seu a Catalunya.

Per tant, les execucions de títols judicials, a diferència del que succeïa amb la legislació anterior, no està subjecta a la taxa, atès que l'execució es considera que és el mateix procediment principal.

16. Quin és l'import de les taxes?
Els imports són regulats per la Llei 4/2017, de 28 de març, de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017 i l'Ordre JUS/119/2017, de 14 de juny, en dona publicitat.

- Taxa per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’administració de l’Administració de justícia de competència de la Generalitat, a instància de part, en els ordres jurisdiccionals civil i contenciós administratiu, en òrgans judicials amb seu a Catalunya

Bonificació: suprimida per l’art. 96 de la  Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

Procediment monitori: 65,55 euros
Procediment en primera o única instància diferent del procediment monitori: 98,30 euros.
Presentació de l’escrit iniciador de la segona o superior instància del procediment principal: 131,05 euros.

- Taxa per l’emissió de segona certificació i testimoniatge de sentències i altres documents que consten en els expedients judicials dels ordres jurisdiccionals civil i contenciós administratiu: 11,05 euros

17. S’ha de liquidar taxa pel recurs d’apel·lació contra la interlocutòria que resol l’oposició contra una interlocutòria de quantia màxima?
No està subjecte a la taxa ni l'oposició a la interlocutòria que despatxa l'execució ni el recurs d’apel·lació contra la resolució judicial que el desestima, ja que l’escrit en què se sol·licita el despatx d'execució de la interlocutòria referida no inicia un procediment principal, sinó que es produeix en el si del procediment d'execució d'una resolució judicial (de l'art. 517.2.8 LEC) i resta fora, per tant, dels supòsits que preveu l’article 3.bis.1-1 del text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, modificat pel Decret llei 1/2014, de 3 de juny. 

1. Es pot fer el pagament de les taxes per la prestació de serveis personals i materials en l'àmbit de l'Administració de justícia en línia amb qualsevol targeta?
Per efectuar els pagaments previstos en aquest contracte s'admeten les targetes Visa Classic, Visa Or, Visa Electron, Mastercard i Eurocard, així com les targetes anomenades affinities.

Si disposeu d’un compte corrent de CaixaBanc, també podreu fer el pagament contra el vostre compte.  

2. S’ha de presentar algun document justificatiu del pagament a l’Administració?
Distingim pel tipus de taxa: 

-  En la taxa per la prestació de serveis personals i materials en l'àmbit de l'administració de l’Administració de justícia, no s'ha de presentar cap justificant ni a l'Administració de la Generalitat ni a l'òrgan judicial. 

- En la taxa per emissió de segona certificació i testimoniatge de sentències i altres documents que consten als expedients judicials, s'ha de presentar el justificant de pagament i el justificant de l'exempció, si escau, de forma prèvia a la recepció de la segona còpia o certificació.

3. Com s’efectua el pagament de la taxa per emissió de segona certificació i testimoniatge de sentències i altres documents que consten en els expedients judicials
Cal descarregar el formulari amb el botó dret del ratolí, emplenar-lo, generar la carta de pagament i imprimir-la. Autoliquidació de la taxa per emissió de segona certificació i testimoniatge de sentències i altres documents que consten als expedients judicials

Amb la carta de pagament impresa, cal adreçar-se a l'entitat financera i utilitzar els serveis de caixer automàtic o banca electrònica per fer el pagament.

4. Com puc obtenir una còpia del rebut de pagament d'una taxa per emissió de segona certificació i testimoniatge de sentències i altres documents que consten en els expedients judicials?
Cal que accediu a La meva carpeta del web Tràmits gencat i a l’apartat Consultar les meves gestions indiqueu el codi de referència del tràmit. Un cop al tràmit, per  poder-ne veure la informació completa us haureu d'identificar amb el NIF que vau indicar en fer la gestió.

On es poden trobar els formularis d'autoliquidació per efectuar el pagament de les taxes?
Els formularis d'autoliquidació de les taxes són a l'apartat de formularis de tramitació directa.

Data d'actualització:  05.06.2018